El CEJ L'HOSPITALET A va viure, el primer cap de setmana del mes de maig, una frenètica i decisiva 26a i última jornada de lliga en què es va convertir CAMPIÓ de la Super Copa, la competició femenina de màxim nivell en categoria sènior organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ). El conjunt hospitalenc es proclama, per tant, com a primer campió de la història, fruit de la seva victòria, dissabte 4 a la tarda a Les Planes, contra l'Intersport Olaria-Samà Vilanova SAF per 65-32, unida amb la derrota, diumenge 5 al vespre, del seu rival directe, el Draft Gramenet, al Nou Congost de Manresa. Aquesta combinació de resultats, a escenaris paral·lels en dies consecutius, era l'única conjuntura possible per a la consecució del títol de les negres, que van rebre el seu merescut homenatge durant la Fase de Classificació en format Final a Quatre, celebrada a Virrei Amat aquest passat 10 i 11 de maig, i que ha alçat les colomenques com a segones classificades.
El planter dirigit per Miquel Molgosa ha completat una extraordinària temporada, en línia ascendent, on ha mostrat la millor versió competitiva en un determinant tram final. La sintonia entre l'aler-pivot Judith Turrión i l'escorta Laia Anducas, les dues tenors del campió, amb un pes específic per a la pivot Paula Barghout, ha estat una garantia d'èxit que ha aparegut en els moments delicats d'un trajecte amb gloriós desenllaç. El tècnic català ha proposat un joc distès i dinàmic, i ha dotat el seu equip d'un estil ofensiu (millor atac amb una mitjana de 63 punts), amb una capacitat per a jugar a un ritme alt, ben plasmat a pista per les del Llobregat, que assoleixen el bitllet directe per a la Fase d'Ascens a Lliga Femenina 2, on es mesuraran davant de clubs d'altres comunitats autònomes, amb l'objectiu comú d'aconseguir plaça esportiva a la categoria de bronze a nivell estatal. Passant revista a la llarga fase regular, Molgosa aprofita per a 'felicitar les meves jugadores per la temporada, el treball realitzat, el títol aconseguit així com també per reconèixer el gran treball dels meus companys d'staff' i per donar valor a la nova competició, que defineix com 'un gran encert, ha estat un campionat molt competit, amb gran nivell per part de jugadores i entrenadors. Hem estat un privilegiats per a poder viure la primera edició, que ha tingut molta visibilitat, i també ens ha ajudat en el treball diari com a tècnics'. Com a curiositat, Molgosa, que es descriu com a més 'defensiu', s'ha acabat adaptant a les mil meravelles a un bloc més 'talentós', proposant matxs a xifres 'molt altes'.
Des d'una altra perspectiva, en aquest cas des de la visió de Turrión, aquesta subratlla que 'sense cap dubte, està sent un gran any. Arribar a un equip on no coneixes pràcticament a ningú és un risc. Però només tinc elogis per aquest grup, l'ambient del vestidor és sa i l'staff sempre està disposat a donar-nos tot el que necessitem. No es pot demanar més'. A més a més, la capitana afegeix que 'des d'un inici teníem clars els objectius i tot el que havíem de fer per aconseguir-los. Sempre hem confiat en nosaltres mateixes, jo la primera. De moment hem donat el primer pas, ser campiones de la Super Copa, la millor situació possible per carregar al màxim les piles i encarar la Fase d'Ascens amb ànims i energia'.
14 victòries dels últims 15 partits jugats ha estat la rúbrica final í la ratxa postrera al plaent epíleg d'un CEJ L'Hospitalet que ha sabut esperar el moment idoni per assolir el cim classificatori. La convivència amb el triomf d'un sòlid Draft Gramenet ha obligat a guanyar, cap de setmana rere cap de setmana, a unes negres que van acceptar l'exigent repte i han sortit amb el trofeu sota el braç. 'La lliga no deixa de ser una cursa de fons. Hi han hagut partits que se'ns han anat de les mans i això ens ha fet no ser líders durant la temporada. Però la calma ens va arribar amb l'accés matemàtic per a la Final a Quatre. El fet de quedar campiones després de l'última derrota del Draft no és més que una facilitat pel nostre objectiu final de l'ascens, i un gran títol per a l'entitat', assenyala Turrión. En aquest sentit, Molgosa també menciona que 'hem estat un grup molt nou, només podíem millorar encaixant totes les peces, i per això calia temps. A més, el calendari també ens ha ajudat, rebent els primers classificats a casa en la segona volta, ho sabíem, i hem acabat molt fortes amb 5 mesos on només hem perdut un partit'.
Fer de Les Planes un autèntic fortí, on han finalitzat imbatudes, frenant l'estat de forma de Càmping Bianya Roser A (63-57, J14) i Manresa CBF A (58-47, J16) en un moment clau, tallant la dinàmica positiva del SESE A (65-60, J22) quan amenaçava en ser aspirant en la cursa per la primera plaça, i sobretot, superant les colomenques per 69-57 i remuntant l'average particular en un matx que podia penjar l'etiqueta de definitiu en cas d'assalt visitant, han estat els encontres més destacats del reguitzell de triomfs d'un campió que, en aquesta segona volta, tan sols ha caigut a Les Comes. 'A casa ens fem molt fortes, haver acabat invictes com a locals n'és la prova. El partit contra el Draft sabíem que seria complicat i teníem màxim respecte per l'oponent, però crec que vam tenir un plus de motivació i encert, que va ser el que ens va fer guanyar. Derrotar el líder va ser un reconeixement al nostre treball i una injecció anímica molt potent', detalla l'aler-pivot barcelonina. Molgosa precisa una mica més, tot ressenyant '3 punts claus de l'any: la derrota a pista del Draft en la 1a volta, que ens conjura i ens fa millors com a equip; la caiguda a Igualada, en el partit previ contra les colomenques a casa; i la victòria solvent contra el Draft, a qui li remuntem l'average, el punt d'inflexió més important'.
No obstant, va ser a Premià de Mar l'escenari on van estar a punt de clavar el genoll, en benefici de les de Santa Coloma de Gramenet, en un encontre trampa en què les visitants, que van acabar imposant-se per 54-56, van patir el que no està escrit per a seguir vives en la lluita pel títol. Les premianenques dominaven per 33-23 al pas per vestidors i van posar contra les cordes les de Molgosa, que va haver de donar amb la tecla al descans per a metamorfosejar les seves, que van saber baixar al fang i van capgirar, a base de defensa, un guió aparentment desfavorable, culminat gràcies a una cistella guanyadora de Barghout, que se'ls havia complicat de valent en els vint primers minuts.
La consecució del títol també abraça el recorregut de la capitana Judith Turrión, una 'jove veterana', amb dilatat currículum en competicions FEB, que va desembarcar a la Super Copa amb l'única intenció de sortir-ne campiona. Amb experiència contrastada, tot i tenir només 27 anys, l'aler-pivot catalana, de marcat caràcter competitiu, ha rendit a gran nivell i de manera molt regular, defensant la samarreta del CEJ L'Hospitalet, amb qui ha destacat en tots els paràmetres estadístics individuals com a màxima encistelladora de la categoria, segona jugadora més valorada, millor triplista i tercera que més assistències ha brindat a les seves companyes. A més a més, Turrión, ànima de l'equip tant a pista com al vestidor, també ha liderat el rànquing d'MVP setmanal amb un total de 4 condecoracions, en les jornades 1, 5, 12 i 13, amb un total de 27, 30, 24 i 25 crèdits de valoració, respectivament.
La polivalent interior barcelonina, que va començar la seva etapa basquetbolística al SESE i va tancar el seu periple formatiu al CBF Sarrià i al Basket Almeda, tan sols havia competit en dues ocasions a l'elit del Bàsquet Català, la Copa Catalunya Femenina, en els seus dos primers exercicis com a sènior, en una nostàlgica tornada a Virrei Amat. Tot seguit, va travessar de costat a costat la Ciutat Comtal per a integrar les files del Joventut Les Corts, amb qui va donar el salt a la Lliga Femenina 2 i va arribar a disputar una fase d'ascens a Lleó. Sense abandonar Barcelona, el talent de Turrión, que sempre ha superat els obstacles de freqüents lesions importants, especialment als turmells, va emigrar cap al Lima-Horta Barcelona, també a LF2, 'categoria familiar' per a ella, doncs també hi va passar els següents tres exercicis, de la mà de Joventut Badalona i Femení Sant Adrià. Procedent de territori adrianenc, va desembarcar a Les Planes, captivada per un projecte guanyador del club de L'Hospitalet que ha tingut ràpida transferència directa i immediata a la pista.
Tres cursos després d'assolir el sots-campionat en la Final a Vuit de la Copa Catalunya 2020-21, llavors la divisió més alta en el Bàsquet Català, celebrada al Pavelló Castell d'en Planes de Vic, les hospitalenques aconsegueixen, enguany, estrenar el seu palmarès. A territori vigatà, en el curs de la tornada a la normalitat posterior a la pandèmia, l'elenc entrenat per Miguel Angel Dieste va tombar el Club Natació Terrassa A a quarts de final per 44-64, per avançar a semifinals, on va fulminar el Càmping Bianya Roser des de la defensa (28-41), i desembarcar a una final on es van topar amb un potent Ekke CB Lleida, ja a arrelat a LF2, per acabar cedint per 72-57.
Ara, en una emocionant darrera jornada, gairebé de 'transistor', el CEJ L'Hospitalet va coronar-se com a campió des de la distància, en un títol que requeria dos ingredients indispensables: el triomf contra el Samà i la victòria del Manresa CBF davant del Draft. El bloc de Molgosa, amb els deures fets, va fer pinya i es va reunir per a veure i viure l'episodi del Bages. 'Vam quedar per a veure el partit. Sabíem que el Manresa és fort a casa i que tot podia passar. Hagués sigut trist festejar -encara sabent que podíem quedar-nos amb la mel a la boca- el títol amb cada membre de l'equip a casa seva. Així que vam aplegar-nos i, òbviament, vam vibrar des del salt inicial fins la botzina final. Vam poder celebrar juntes ser campiones de lliga. Malgrat fer-ho a pista és el normal, el fet de ser una celebració inusual no va deixar res a desitjar' esmenta la màxima anotadora de la lliga. 'Ens hagués agradat ser campiones a pista, però vam fer equip mirant el partit de Manresa, ho vam celebrar i la nit es va allargar' indica Molgosa.
El campió, a més, ha gaudit del premi d'assegurar un passaport directe cap a la Fase d'Ascens a LF2 que, en paraules de Turrión, 'després de veure que havia succeït en d'altres temporades, penso que és un premi just. En una lliga tan competitiva, que no ha decidit el primer classificat fins a l'última jornada, li dona un punt afegit d'emoció i de competitivitat. Crec que la creació d'aquesta nova lliga és un pas per incrementar el nivell i millorar les condicions de la màxima divisió catalana'. Pel que fa Molgosa, també vol fer un apunt concret a la recuperació de l'entitat, que 'més enllà del sènior, ha estat una gran campanya del club, que ha revifat a nivell esportiu, també en categories formatives'. L'entrenador català, en poc més d'un any, ha passat d'agafar un bloc que marxava penúltim a Copa Catalunya, amb qui va certificar finalment una soferta permanència, per a mudar de pell la plantilla i configurar un nucli dur amb jugadores, amb moltes d'elles a qui ja havia entrenat, amb la finalitat de plantejar i gaudir, com ha estat, d'un projecte amb aspiracions més elevades.
'Pujar de categoria és el nostre gran objectiu. Hem treballat tot l'any per a poder assolir-ho i en aquestes properes setmanes afinarem tots els detalls per arribar a la Fase d'Ascens a la Lliga Femenina 2 en la millor forma possible. L'equip està amb moltes ganes i confiem plenament en el treball del cos tècnic i en les seves propostes', denota una impetuosa Turrión, com a portaveu d'un planter amb les idees ben clares i amb tots els sentits enfocats en la prova final.
En la mateixa línia, Molgosa esmenta que la 'valoració ha estat molt positiva, però jo sóc de posar les notes a final de temporada. Ens queden dues setmanes per a posar la cirereta però estem contents per haver-hi arribat. Ara ens falta rematar la feina, volem jugar a LF2', amb ganes de la Fase d'Ascens, l'últim port en el gran viatge del campió.
Per la seva banda, el Draft Gramenet, que ha dominat la categoria durant gairebé tota la temporada, va segellar el seu bitllet camí a les fases a Virrei Amat, fruit de la victòria a la Fase Final de la Super Copa del passat 10 i 11 de maig a territori barceloní. Les noies entrenades per Víctor Calzado van vèncer el Càmping Bianya Roser A per 63-54 a la semifinal, després d'una gran remuntada en la segona part (42-27), il·luminada per una exhibició majestuosa de la base Marina Laborda, autora de 20 punts, 9 rebots, 4 assistències, 5 recuperacions, 13 faltes rebudes i 40 de valoració.
Al xoc decisiu, les de Calzado van imposar-se per la mínima (46-45) al Manresa CBF A, que prèviament s'havia desfet de l'amfitrió SESE A a semifinals (57-51). Novament els vint minuts finals (parcial de 24-15 entre tercer i quart període) van decidir l'últim passaport en un duel tan emocionant com intens, amb una destacada actuació de l'aler-pivot visitant Carla Ortas (15 de valoració). La directora de joc Laborda, la pivot Anna Gamarra (12 de valoració) i l'escorta Queralt Mascort (10 de valoració) van erigir-se com a líders de les de La Bastida, que van assolir el triomf gràcies a un tall guanyador d'Andreea Maria Cojocariu.
Des de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) donem l'enhorabona al CEJ L'Hospitalet A per la consecució del títol, i al Draft Gramenet pel seu el pertinent accés a la Fase d'Ascens a LF2. Així mateix, el President Ferran Aril vol 'felicitar al CEJ L'Hospitalet A, com a primer campió de la nova competició Super Copa Femenina, després d'una temporada que ha estat disputada fins a la darrera jornada, on s'ha decidit el títol in extremis. Des d'aquí vull felicitar a les hospitalenques per aquest any exitòs i desitjar que tinguin molta sort a la Fase d'Ascens a la LF2. Tanmateix, la meva enhorabona per l'equip colomenc que, després de liderar durant un temps la competició, finalment s'ha classificat en segona posició, fet que és de molt mèrit i que també les portarà a jugar la fase per ascendir de categoria. Molta sort a totes elles!'.
