En Lluís Pino, després de treballar a diversos clubs catalans tant d'entrenador com de coordinador, no va deixar passar l'oportunitat de viure la seva primera experiència professional i va fer les maletes rumb a Mèxic. La seva passió és el bàsquet i no va dubtar en deixar-ho tot a la recerca del seu somni. Fa dos anys, de la mà del també català Edu Torres en Lluís va arribar als Huracanes de Tampico com ajudant de l'entrenador barceloní. Ara, en la que és la seva segona temporada al club, iniciada com a ajudant del mexicà Ángel Gonzalez, -i en aquests moments com a primer entrenador-, es mostra molt orgullós de la decisió que va prendre.
Quan l'Edu Torres va fitxar pels Huracanes de Tampico em va plantejar l'opció de venir amb ell. Em va explicar les condicions i no ho vaig dubtar. Tenia moltes ganes de poder dedicar-me professionalment al que més m'agrada i estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre en aquell moment. Jo tinc molt clar que vull ser entrenador professional de bàsquet.
No tenia cap referència de l'equip ni de la ciutat. Sincerament no tenia gaires coneixements tampoc de la lliga mexicana. Ara em sento molt identificat amb el club i només puc parlar de coses positives. Huracanes és un club molt jove, només té 6 anys d'història i neix en un moment difícil per a la ciutat que estava vivint situacions de molta inseguretat. El principal objectiu pel qual es crea el club era ser un exemple de valors positius i sobretot un model d'oci diferent per als habitants del Tampico i la seva àrea metropolitana. La tasca social del club a la ciutat és molt important.
Respecte a la lliga mexicana he de dir que hi ha força nivell de jugadors, molt més del que m'esperava. Molts podrien estar jugant a Europa. El tipus de joc és bastant diferent, però estic content de poder conèixer altres formes d'entrenar i jugar.
Jo tenia i tinc molt clar que vull dedicar-me al que més m'agrada. Tampico és una ciutat molt acollidora on la gent sempre m'ha tractat molt bé. És cert que la inseguretat existeix, però no d'una forma tan exagerada com es percep a l'exterior. S'ha de tenir certa precaució a alguns llocs i en determinades hores, però es pot fer una vida totalment tranquil·la com és el meu cas. De fet jo no he viscut cap situació de perill en els dos anys que sóc aquí.
Sincerament crec que el club està fent molt per ajudar a canviar la vida de la ciutat i fer-la una mica més habitable. La ciutat està orgullosa de l'equip i l'equip de la ciutat i això es reflecteix en l'assistència d'espectadors als partits de casa on tenim una mitja de 4000 aficionats. El club i els espònsors es mouen molt per aconseguir que la gent vingui a veure'ns i s'ho passi bé.
Sí. Em sento molt valorat al club, la meva opinió es té en compte i em deixen treballar amb molta llibertat. A més a més em sento molt identificat amb el club i hi veig un projecte seriós al darrere. Abans de renovar em van deixar clar que tant el club com el nou entrenador volien seguir comptant amb mi. Hi treballo molt a gust aquí. Els directius i patrocinadors estan molt pendents de l'equip i l'organització del club és molt bona, això fa que únicament ens hàgim de preocupar de la part esportiva.
El bàsquet és bastant diferent, aquest és un bàsquet molt passional. Generalitzant una mica podríem dir que aquí es fa un bàsquet per al públic i a Europa bàsquet per a entesos. Aquí la gent ve a veure un espectacle, més enllà d'un partit de bàsquet.
Analitzant qüestions més tècniques a Europa donem molta més importància a la tàctica i al joc en equip construint el joc a través de conceptes i sistemes. En canvi el bàsquet mexicà en particular i a crec que l'americà en general es dóna molta importància al joc d'1x1 i els avantatges que el jugador és capaç de generar a partir d'aquesta situació. El joc es basa en aprofitar al màxim el talent individual del jugador, ell és el protagonista per sobre de tot.
A més a més a la lliga mexicana hi ha jugadors amb molt de físic i el fet que l'arbitratge permeti molt de contacte fa que sigui una lliga molt dura.
En la curta història dels "Huracanes" sempre han estat un equip de playoff, acabant la temporada entre la setena i vuitena posició. Aquest any els resultats almenys a l'inici ens estan acompanyant i sembla que si tot continua com ara ens podríem començar a plantejar mirar una mica més amunt, però la lliga és molt llarga i tot pot canviar.
El nostre pressupost no és dels més grans de la competició, però sí que hi ha un projecte seriós al club i això ho notem en el dia a dia. L'objectiu és classificar-se per Playoffs i poder competir bé en la primera ronda. Després en funció dels encreuaments i molt altres factors veurem que passa.
En primer lloc he de dir que he d'estar molt agraït perquè m'han donat l'oportunitat de viure la meva primera experiència professional. El fet de poder dedicar-m'hi professionalment al bàsquet ja significa un pas endavant per a mi i la meva formació com a entrenador. D'una banda la lliga mexicana té jugadors amb una gran talent físic i individual amb els que mai havia entrenat. A més a més el fet de poder estar treballant en un bàsquet tan diferent m' ajuda a poder seguir creixent com a entrenador i formant-me en altres tipus de bàsquet.
La meva concepció del bàsquet ha evolucionat força d'ençà que sóc aquí. Totes les experiències que estic vivint cada dia dintre i fora de la pista em fan créixer en tots els sentits.
